Llibreta Poesia

Llibreta Poesia

MARE

Sóc casa,
obro les finestres i m’escalfa la llum del sol.

Sóc casa,
entra l’aire fresc de les muntanyes cobertes de neu brillant.

Sóc casa,
hi habito, hi habita, hi viuen les rialles i els plors de les entranyes.

Sóc casa
i un ocell arrenca el vol.

Obro la porta, un nou món se’m revela,
diferent, emocionant, difícil, reconfortant…

No canviaria ni una esquerda d’aquesta casa caminant,
ni una branqueta d’aquest niu efímer,
ni una arruga del meu cos.

Visc dintre una closca de cargol,
espiral de sentiments,
escalfor del propi ésser.

Sóc casa
i no tanco mai la porta en clau.

Sóc mare
i obro de bat a bat el cor.

Sóc filla
perquè creixen, encara, les arrels dintre el cau.

A la meua mare, a la meu filla…
Cinta (març 2014)

Slide 1
Slide 2
Slide 3
Slide 4
Slide 5
Slide 6
Slide 7
Slide 8

Deixa un comentari